Avis

És una de les fotos que tinc a l'estanteria de casa.És una foto que m'agrada en especial ja que sóc jo i els avis. Segurament abans de tenir al meu germà, eren tots per mi!!! Això quan ets el gran només passa abans que arribi el segon que va ser 2 anys.

Aquests dies penso molt en ells, molt, i estic molt orgullosa de tot el que m'han ensenyat i he aprés d'ells. Ara l'avi ja no hi és i això fa que estigui molt trista i recordi moltes coses.El trobo molt a faltar i sempre el portaré dins.

D'ell he aprés entre altres coses a estimar el que tenim, a disfrutar del moment, a trucar per sentir als que no tenim al costat, a gaudir de la terra, a anar a la plaça i a fer el bermut (ens encantava als dos).Recordo que em deixava portar el citroen pels camins, com anava darrera meu quan anava amb bici perque no caigués, ens portava tot l'estiu a la piscina al matí i a la tarda i venia correns si veia que feiem imprudències,... recordo com ens estimava i em cauen les llàgrimes.

Sempre feia broma i era encantador amb tothom. I deia: sóc el Batllevell!Quan es despedia "per telèfon" sempre et feia dos besets. I quan erem al poble havia de venir de totes totes fins la plaça.

...