Vinyes verdes

pensant en que escriure; escribint el que intento desxifrar, un conjunt de paraules


uns dies difícils de descriure. Per una banda alegria però per altra tristor. Són dos termes que no es compensen, un sempre guanya a l'altre. L'estat final no és el que més desitjaria.

perquè m'agradaria que les coses fossin difernet, tal i com les havia mig planejat. Tot està girat, al revès. Aquest fet m'acaba superant. És un dels motius perquè la balança es torça.


observant els prats, les oliveres, el terme penso moltes coses. penso en com sóc, en les coses que no m'agraden però que no sé canviar. En que segurament em quedaré sola, però no en sé més. En la tristesa que m'envolta aquests dies.


necessito llibertat, no soletat
que m'escoltis i em comprenguis



Josep M. de Segarra: Vinyes verdes

Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau de cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!