paraules per a ell

Aquests dies són els que em sento malament, els que estic completament perduda en el meu petit món i que em tanco solament en els meus pensaments i en les meves cabories. Els dies que vull estar sola, que no m'agrada que ningú em digui res, els dies que trec el meu caràcter agressiu que normalment està tancat en una caixa amb candau. Els dies que estic decepcionada del món, de la gent que estimo i dels que crec que ja no estimo.
Tot em fa mal, metaforicament el meu cor està plé de puntxes, com els rosers en aquesta època de l'any.
M'agradaria experssar que sento, però sé que em costa molt. Ets la persona més important en la meva vida, la que sempre ocupa la meva ment. Ets el meu suport, la meva guia, el meu tot. En aquests moments, quan les coses no són realment com nosaltres esperem (això no vol dir que tot sigui dolent) es pensen i diuen coses que fereixen a l'altre. Això és perquè segurament ens coneixem molt, sabem el que agrada i el que no agrada i inconsientment sabem posar el dit a la llaga de l'altre. És com una gran punyalada, perquè la rebs de la persona que més estimes, de la persona que esperes i rebs més coses.
Hem d'aprendre a escoltar, a ajudar als del nostre costat, a no retreure les coses que tan mal ens fan i
a estimar amb el cor a la mà.
En aquests moments estic decebuda, trista i em sento sola. Potser perquè em sento així no experso com he fet sempre el que sento i quan m'importes, potser per això estic una mica lluny.
Necessito viure, passar-ho bé i ser feliç. Sé que si no estas al meu costat això no serà mai així, però en aquests moments necessito la teva ajuda, sense ella tot és molt més dificil, em resulta impossible.
Si dic tot això és perquè en aquests moments ho sento, perquè no m'agrada que estem així, per què fer mal i no estimar?¿?¿?¿