el telefon

Recordo des de ben petita fer ús del telèfon. Els primers anys de la meva vida, (en tinc constància en una foto de tamany 15x20 a casa) que parlava molt amb els avis. M'encantava parlar amb ells, m'explicaven coses i em sentia molt bé. Hi havia una complexitata molt gran, eren unes pesonetes molt importants i com que vivien lluny, doncs el telèfon era la font de comunicació. El primer número de telèfon començava 9778980..

En vaig fer una mica més gran, ens vam trassladar a viure en un altra localitat (per millorar la feina i la proximitat amb la familia) i el telèfon va agafar més prespecitves. Tenia 7 anys, i tenia ganes de parlar amb els meus amics, els que ara són els amics de la infancia. Bàsicament eren dos nens!! El poble era petit, i del 80 erem 3, ells dos i jo. Ho sé, he pujat amb nens, ells i el meu germà, mascles. Potser per això, m'encanten els cotxes (avui en dia segueix l'afició), i no suportava les nines - No entenia perquè s'havia de passejar un cotxet amb una nina a dins!? Allò era cosa de les mares, però amb nens de veritat.

Durant molts anys va servir per parlar amb ells...

Un estiu vam anar a Roma, el 94. Tothom parlava per 'celular' pel carrer. Sí, sí, el mobil!! Aquí no se'n veia, era molt extrany i novedós aleshores.

Van passar uns anys i ens vam tornar a canviar poble, ara ja al definitiu, un de molt i molt bonic. Allà el primer amor, que tot i viure molt aprop de casa, sempre parlavem per telèfon.

Me'n vaig anar a la capital i allà ja es va fer imprescindible. Per parlar amb tothom!! Llavors ja vaig tenir el primer mobil. El primer era deixat però a l'estiu ja en vaig tenir un de propi, me'l va regalar el mei germà ja que havia treballat a l'estiu.

D'ell no n'he dit res. Al començament no li agradava parlar per telèfon, no deia casi bé res. Amb els anys, 7 anys, s'ha acostumat i diria que li agrada i tot. I ell és qui em té el cor robat, i ...

Els mobils nous m'encanten, a més de parlar et pots veure, ja és el boom!!

Truca'm!