casa meva

Per mi casa meva és com un petit museu, el gran museu de la família. Des de petita hi he vist moltes coses, des de quadres magnifics, a cantis, botelles de vidre, figures tan de fang, coure, ceràmica, a sedes pintades, una columna molt bonica i molts retrats.
Això ha fet que em fixès molt en els detalls.
És normal que havent moltes coses, algunes m'agradin i altres no. N'hi ha algunes que em fascinen, que me les miro moltes hores i altres, al contrari, passen vagament desaparcebudes. Els que hi heu estat sabreu del que estic parlant.

Pel que fa als quadres, n'hi ha un que sempre m'ha agradat molt, l'anomeno el gat. És un gat que està en un sofà i és del nostre gran amic Perico. Podria parlar de molts, però d'aquest en recordo moltes coses, i és un dels que més he observat. Recordo que el vam adquirir a Cadaqués, i que estavem amb els cosins. Fa força anys, era una nena menuda.

Fa poc temps, en cumplir els 26, l'avia em va regalar una tela fantàstica, xinesa. És molt bonica.

Si voleu veure aquest museu, només heu de venir, hi esteu convidats.

Us mostraré una figureta que sempre m'ha cridat l'atenció, aquí ho deixaré...