sol solet

Ara feia dies que no estava en aquesta ciutat, concretament feia deu meravellosos dies. Durant aquests dies, he gaudit d'ell, de la seva llum, de l'escalfor que transmet i de l'alegria que dóna. Sense ell tot és molt diferent, les coses deixen de ser simplement coses, les persones canvien, es tanquen i no viuen com viurien amb la seva presència. Tot és molt més trist, soso, es perd l'il.lusió d'alguna manera. És perd fins i tot l'ombra, terrible!!
Com mesurarem l'alçada de les coses?
Com ens orientarem sense rellotge?
Com és farà la fotosíntesi?
No podrem gaudir de la seva arribada i de la seva despedida...
Aquestes i altres preguntes són les que ens podem formular¿?

Quan el tenim, casi no ens n'adonem, però quan no hi és, el trobem molt a faltar.
Torna aviat, sense tu la vida és molt trista.

Sol, solet
vina'm a veure,
vine'm a veure,
sol, solet
vine'm a veure que tinc fred

...

Quan està aquí, els nens/es riuen; els ocells canten; els gossos burden; i la gent no s'amaga. Tot és simplement més fàcil i la vida és una mica més meravellosa... ens acostem una mica més a l'infinit...