Marmo

diumenge, de febrer 12, 2006

no sé què sent


Ell deu estar dormint, avui diumenge toca aprofitar i dormir per tota la setmana. Aquesta setmana ha tornat a dir una frase que m'ha robat el cor, i això que no ens hem pogut veure gaire. Encara sort del telèfon, sino tot seria més difícil.

Cada vegada el trobo més a faltar, les setmanes es fan més feixugues lluny del seu costat. Trobo a fatar poder explicar-li com estic, que sento o que em passa, poder-li fer un petó o simplement abarçar-lo ben fort. És que només amb una mirada sap que estic pensant!! És un punyetero!!! Mira que m'arriba a conèicer el simberguenza, en canvi jo crec no en dedueixo tant, però segurament sóc la persona que més dedueix (això ja ho dirà ell si escau).

La frase fa: "m'arrepenteixo de no haver pensat com t'estimo abans de començar a llegir-ho..., perquè t'estimo amb bojeria".

Ahir despré de dinar, estava molt cansat i ens vam estirar. Es va adormir en poc temps, i dormia com un angelet. No em deixava manta, l'estirava cap a ell... però la seva companyia ja donava prou escalfor.

Acabaré amb la lletra d'una canço de Feliu Ventura que diu així:
No sé què sent / ací assegut encara / esperan-te amb l'anhel dels nous / he imaginat / la teua pell completa / com un mapa estés sobre el meu mar. // No hi ha demà si no ets amb mi / acaronant-me, potser besant-me / i tot a plena llum. // L'última ràtzia / ens va donar la flama / per encendre torxes al camí / sempre present / et tinc en els meus llavis / que tu escoltes com la teua veu. // No hi ha demà.... // He imaginat. Sempre present. Et vull amb mi. // En els papers / els necis t'intoxiquen / i t'amaguen, no en volen saber res. / Et vull amb mi, / la teua pell completa, / com un somni. Vine Llibertat!! // No hi ha demà.... // Acaronant-me, i tot a plena llum. / Potser besant-me i tot a plena llum. / I tot a plena llum. / I tot a plena llum. / I tot a plena llum.
No sé què sent

Ara torna a dormir al mel llit, m'ha confesat que li encanta, que s'hi sent agust i feliç (clar, és el meu llit). És tan bonic quan dorm, me'l menjaria a petons.